Arts del Llibre

Nom del curs:
Gravat calcogràfic. Fotopolímers
Docent:
Carla Arenas
Nombre d'hores del curs:
120 h
Dates del curs:
del 13.10.10 al 10.02.11
Dies de la setmana:
dimecres i dijous
Horari:
16.30 a 20.30h
Nivell del curs:
Iniciació
Condicions d'accés al curs:
El curs va dirigit a persones que tenen un interès especial pels temes artístics i volen iniciar-se en les tècniques de reproducció gràfica.
Nombre màxim d'alumnes:
15
Nº de crèdits reconeguts per la UAB:
8
Preu:
964 € + 26 € inscripció

Resum informatiu del curs

En el primer bloc del curs (Iniciació al Gravat) es mostra al participant la manera de treballar les diferents tècniques indirectes de la gràfica tradicional.
El curs s'inicia amb una presentació de les diferents tècniques gràfiques tradicionals d'acció indirecta (aiguafort i aiguatinta) així com les tècniques additives.
Posteriorment i assimilats els processos de preparació i estampació de la matriu calcogràfica, treballarem amb una de les tècniques més modernes del gravat en buit: El Fotogravat.
El fotogravat sobre film fotopolímer és una nova tècnica dintre de les ja existents del gravat calcogràfic.
El fotopolímer pot ser usat per al trasllat d'esbossos, dibuixos, fotocòpies, dibuixos amb tinta, fotografies, pel·lícules litogràfiques o imatges digitals; trobant així una manera de treballar el gravat artístic de forma segura i no tòxica, assolint la seva màxima expressió en la transferència d'imatges.
La finalitat del 2º bloc del curs és donar a conèixer a l'alumne el que és el fotogravat i essencialment el fotogravat sobre film fotopolímer.

Programa desenvolupat dels continguts

1. INICIACIÓ AL GRAVAT CALCOGRÀFIC (tècniques indirectes)
Objectius
Coneixement de les tècniques tradicionals i alternatives del gravat calcogràfic. Valorar i aprofundir en cada tècnica amb la finalitat de donar-li la seva màxima expressió. Utilitzar la terminologia referent a la tècnica amb la finalitat d'una major comprensió. Utilització dels diferents recursos expressius en l'estampació.
Concepció i realització d'un projecte fins arribar a aconseguir tècnica i expressivament el millor resultat.
Donar al participant la possibilitat d'explorar i experimentar.

Continguts
Definició d'estampa: la imatge definitiva, el report (tinta) inalterable, el suport permanent.
Desenvolupar aquests conceptes mitjançant signes o figures sobre una matriu.
Racionalitzar els mètodes de treball a fi de mantenir una qualitat incisiva.
Tenir coneixement dels materials, eines, els diferents productes, la seva manipulació, conservació i precaucions.
Els processos tècnics per a obtenir les diferents qualitats de tons o valor en la línia o incisió.

Metodologia

TÈCNIQUES D'ACCIÓ INDIRECTA:
Preparació del suport metàl·lic
Procediment General:
Bisellar: de manera regular, cantons polits i cantons arrodonits
Desengreixar: alcohol, amoníac, creta, aigua.
L'Aiguafort:
Referència històrica
El suport, procediment general
Els àcids, microtexturizaciò dels metalls
El vernissat
Els mordents, segons metall i proporció en graduació (àcid nítric, clorhídric, perclorur de ferro)
Els contenidors dels mordents, instal·lació i ubicació idònia
Taules de temporització
Transferir el projecte, processos de transferència (paper carbó, de calc) Les eines, puntes de diferents perfils, agulles, etc.
Obertura del vernís, segons projecte i valors predeterminats: els ritmes, les trames, la simetria, la densitat, els clars, els semitons, els negres El procés dels diferents banys
Valors en la incisió i característiques de factura: profunda/superficial, clara/confusa, simple/creada, puntejada/lineal, gràfica/pictòrica
Primera estampació, l’entitat, obertura de llums, la intervenció de la mà, els draps, els papers, humitat adequada, etc.
Analitzar els resultats, correccions Estampació definitiva.

L’Aiguatinta:
Referència històrica
El procés clàssic del aiguatinta, la resina de colofonia, procedència, manipulació, trituració, mètodes de dipositar-la Les densitats adequades, segons tons predeterminats
Mètodes de fixació.
Temporitzacions i reserves
L'estampa
Analitzar els resultats, correccions
El rascador i brunyidor

TÈCNIQUES ADDITIVES
Els suports són tots els materials que ens poden servir per a crear una matriu, segons el material tindrà una millor solidesa, resistència a les pressions i al desgast, són de dos tipus:
Suports porosos: materials orgànics i derivats (taules, contraxapats, etc.) S'obtenen tons clars en la manipulació de la superfície
Suports no porosos: metalls (coure, zinc, ferro, alumini), plàstics (metacrilats, polietirens, acetats) s'obtenen tons grisos i negres.
Les Bases Additives: per a desenvolupar les tècniques de superposició de materials sobre el suport, es poden dividir segons els efectes: Superposició de bases líquides:
Esmalt sintètic brillant o mat
Vernís de poliuretà
Pintura plàstica
Tinta serigràfica
Pintura metàl·lica
Resina poliester
Cola blanca, etc.

Superposició de bases cremoses:
Massilla
Massilla poliester
Superposició de bases matéricas:
Materials tèxtils i orgànics
Cartró
Carborundum
Paper d'alumini
Paper autoadhesiu, cintes autoadhesives, etc.
Paper de vidre
Planxes offset utilitzades
Objectes metàl·lics.

2. FOTOGRAVAT NO TÒXIC SOBRE FILM DE FOTOPOLÍMER
Objectius
La finalitat d'aquest segon bloc és donar a conèixer a l'alumne la tècnica del fotogravat i essencialment el fotogravat sobre film fotopolímer.
A aquest coneixement s'accedeix per mitjà de l'anàlisi i la practica dels sis exercicis diferents en els que es divideix el curs.
Durant el procés d'aprenentatge, l'estudiant anirà coneixent la tècnica i el grau de complexitat fins a poder combinar-la amb les diferents opcions digitals.

Procediment
El procés de transferència d'imatges consisteix a irradiar amb llum ultraviolada una capa del sistema poliméric fotosensible a través d'una mascarilla o plantilla que conté zones transparents i zones opaques. En les zones exposades a la llum es forma una imatge latent a causa de els canvis químics i físics. Així s'obté la imatge en positiu que després es revela. Posteriorment el fotopolímer haurà de ser fixat per mitjà de calor o de la mateixa llum ultraviolada perquè les molècules s'entrecreuin i endureixin.
L'estampació es realitza de manera similar a la ja utilitzada en una planxa de metall amb l'única diferència que en la neteja no intervenen materials solvents que poden danyar la planxa de fotopolímer.

Metodologia
1. Introducció. El taller, la insoladora de fotopolímers, les eines, els materials, ressenya històrica - del fotogravat al fotogravat no tòxic.
2. Els fotopolímers: - preparació dels esbossos i imatges. Preparació de la matriu.
3. Primer exercici. Laminació, insolació o exposició a la llum ultraviolada, revelat, fixació, estampació primer estat, neteja, comentaris i possibilitats.
4. Comentaris i possibilitats. Estampació final.
5. Segon exercici. Mezzotint en film fotopolímer Preparació dels esbossos i imatges, preparació de la matriu.
6. Laminació, insolació o exposició a la llum ultraviolada, revelat, fixació, estampació primer estat, neteja, comentaris i possibilitats.
7. Comentaris i possibilitats. Estampació final.
8. Tercer exercici. Laminació de dues capes de film fotopolímer, laminació de múltiples capes, preparació de la matriu, laminació, insolació o exposició a la llum ultraviolada, revelat, fixació, estampació primer estat, neteja, comentaris i possibilitats.
9. Comentaris i possibilitats. Estampació final, recuperació de la planxa. 10. Quart exercici. Els fotogrames, el fotograma en el film fotopolímer, preparació de la matriu, laminació, insolació o exposició a la llum ultraviolada, revelat, fixació, estampació primer estat, neteja, comentaris i possibilitats.
11. Comentaris i possibilitats. Estampació final, recuperació de la planxa.
12. Cinquè exercici. La imatge digital, conceptes, resolucions, mitjans i eines, ajustaments sobre la imatge, impressió en transparència, preparació de la matriu, laminació, insolació o exposició a la llum ultraviolada, revelat, fixació, estampació primer estat, neteja, comentaris i possibilitats.
13. Comentaris i possibilitats. Estampació final, recuperació de la planxa 14. Sisè exercici. Les trames, les trames en les pel·lícules gràfiques, el tramat digital, els filtres, trames en la impressora, preparació de la matriu, laminació, insolació o exposició a la llum ultraviolada, revelat, fixació, estampació primer estat, neteja, comentaris i possibilitats.
15. Comentaris i possibilitats. Estampació final, recuperació de la planxa.

Avaluació
L'avaluació es realitzés d'acord als treballs pràctics desenvolupats durant el curs.

Bibliografia

Saff Donald and Sacilotto Deli,  Printmaking: History and Process.
Watson-Guptill Publications, New York 1978.
Sacilotto Deli,  Photographic Printmaking Techniques.
Watson-Guptill Publications, New York 1982.
Howard Keith, Safe Photo Etching for Photographers and Artist.
Wynne Resources, Canada 1991.
Longley Dianne, Printmaking with Photopolymer plates
Adelaide, Ilummination Press, Australia 1998.
Figueres Ferrer Eva, El Grabado no-Tóxico. Nuevos Procedimientos y Materiales
Publicacions i Edicions Universidad de Barcelona, Barcelona 2004.